DE QUE TRACTA????
Aqui tenim n article:
L'OBSERVATORI MÉS VENTILAT
dilluns, 28 de setembre de 2009, a les 13:52
El 10 d'abril de 1934 els meteoròlegs de l'observatori del mont Washington van registrar el rècord de vent del planeta amb 372 km / h. Aquesta muntanya, orientada de nord-est a sud-oest, sobresurt enmig d'extenses planes i els vents dominants del nord-oest, perpendiculars a la vessant muntanyosa, es van accelerant fins arribar al cim. Els treballadors no poden sortir de l'observatori amb vents superiors als 160 km / h, ja que podrien ser arrossegats i a l'hivern han d'equipar-se amb 3 jaquetes de material aïllant per no patir congelacions.
Alfred Rodríguez Picó
HORES D'INFERN
dimarts, 8 de setembre de 2009, a les 15:22
A finals de juliol una invasió d'aire molt càlid, provinent del Sàhara, va afectar Canàries. El cel presentava un aspecte tèrbol per la presència de pols sahariana i pels incendis forestals que es registraven. Les temperatures es van disparar fins a valors superiors als 35 º, sobretot al sud de les illes. El vent del nord-est arribava una mica humit i relativament fresc al nord, però la presència d'importants masses muntanyoses al centre va provocar l'ascens de la massa d'aire per la seva cara nord i el descens per la cara sud, reescalfat i arribant a les costes meridionals amb temperatures de 4 º a 8 º superiors a les de la vessant nord.
Però a les 9 de la nit del 31 de juliol va passar una cosa extraordinària. En moltes localitats del sud de Gran Canària (en menor mesura en altres illes) es va aixecar un vent bastant fort. Algunes persones van veure moure's els arbres des de l'interior de les seves cases i van sortir creient que per fi bufava la brisa marina. Però el que es van trobar va ser un veritable cop de puny de calor abrasador, un aire irrespirable. A Maspalomas la temperatura que pocs minuts abans superava els 34 º es va disparar fins als 40 º i la humitat baixava fins al 5%. Així es va mantenir el termòmetre fins a mitjanit. A la una de la matinada s'assolien 40,7 º, baixant fins a 38,6 º a les 6 hores i 55 minuts ... i aquesta va ser la mínima del dia. Al migdia va arribar a registrar un valor màxim de 45,4 º, i així fins a dos quarts de dotze de la nit. Aquestes dades són rècords de calor a les Canàries i la mínima de Maspalomas podria ser una de les més elevades oficialment registrades al planeta.
Alfred Rodríguez Picó
CICLONS A SATURN
dilluns, 7 de setembre de 2009, a les 10:28
Gràcies a les imatges enviades per la nau espacial Cassini de la NASA, s'ha descobert que els dos pols de Saturn estan afectats per sengles ciclons d'extraordinària envergadura i potència, centenars de vegades més potents que els de la terra. Les taques que apareixen rotant a una velocitat de 530 km/h no són més que enormes núvols convectius que provoquen tempestes elèctriques sense precipitació. La imatge adjunta va ser captada a 416.000 km de distància i mostra el super-cicló del pol sud en infraroig proper.
Alfred Rodríguez Picó
ERUPCIÓ DES DE L'ESPAI
dijous, 3 de setembre de 2009, a les 12:06
La imatge adjunta és de gran interès per als vulcanòlegs. La fotografiar gairebé per casualitat un membre de l'Estació Espacial Internacional, moments després d'entrar en erupció el volcà Sarychev a les illes Kurils al nord-est del Japó el 12 de juny. S'observa a la perfecció l'estructura de la columna eruptiva, però el més curiós és l'aparició a la part superior d'un núvol blanquinosa formada per la condensació de l'aire que es va veure obligat a ascendir, semblant a un "pileus" o espècie de caputxó que apareix en ocasions sobre cúmuls potents.
Alfred Rodríguez Picó
FINA PLUJA ASTURIANA
dimecres, 2 de setembre de 2009, a les 10:37
He estat 20 dies d'agost a Astúries. En tan sols cinc ha fet sol gran part del dia i en deu jornades ha estat plovisquejant o caient una fina pluja que, com diuen per aquests lars "mulla i cala però no inunda". La costa oriental asturiana és la que menys insolació té de tot el Cantàbric i és habitual trobar-se dies complets amb un cel semblant al de la imatge adjunta que vaig captar el 20 d'agost, carregada d'encant i romanticisme. Aquell dia la màxima va ser de 18 º i la mínima de 15 º ... a Barcelona registraven 33 º i 26 º.
Alfred Rodríguez Picó
RESUM D'UN LLARG ESTIU
dimarts, 1 de setembre de 2009, a les 12:50
Maig i juny van ser més càlids del normal, així que esperàvem que juliol o agost trenquessin la inèrcia, però no ha estat així. Hem tingut l'estiu més càlid des de 2003. També ha estat molt sec a excepció del Pirineu i de forma localitzada en punts de l'interior, on les tempestes han fet de les seves. Vegem les dades de la ciutat de Barcelona del mes de juliol, concretament de la plaça Molina: a diferència de l'interior on la calor va ser notable, a la capital la mitjana de les màximes va ser de 27,7 º quan la normal és de 28 º, mentre que la mitjana de les mínimes va ser de 22 º igual que la mitjana habitual. La pluja total va ser de 50,6 litres gràcies a la forta tempesta del dia 9 que va llançar 48,3 litres ... i des d'aquest dia ja no ha plogut més. La mitjana de juliol és de 29 litres. La temperatura màxima va ser de 36,4 º el dia 23, molt elevada a causa d'un ponent abrasador. La nit més fresca va ser la del dia 18 amb 16,5 º.
Agost ha estat una altra història. Calor i més calor, insistent, enganxós, gairebé sense treva. La mitjana de les màximes ha estat de 29 º quan la normal és de 28 º i la de les mínimes va ser de 23,6 º, essent la normal 21,8 º. La màxima més elevada es va registrar el dia 19 amb 33,8 º i la mínima més baixa ... o menys alta va ser de 21,1 º el dia 2. Pel que fa a pluja, misèria: 0,4 litres quan la mitjana és de 54 litres, encara que la nit de diumenge passat van caure xàfecs a la façana litoral. Entre l'1 de gener i el 31 d'agost han caigut 329,8 litres quan la mitjana és de 361 litres. A la imatge veiem un dels pocs cels amenaçadors d'aquest estiu, el del 26 de juliol.
Alfred Rodríguez Picó
S'ACABA L'ESTIU
dilluns, 31 de agost de 2009, a les 14:20
Aquests dies la natura ens està insinuant que aquest llarg i pesat estiu té els dies comptats. Les formigues treballen frenèticament transportant gran quantitat de menjar per suportar sense problemes l'arribada de l'hivern, creant veritables autopistes sense col.lapses ni retencions.
També des de fa alguns dies les orenetes s'estan reunint en grups per iniciar el viatge cap a latituds més càlides, tal com veiem en aquesta imatge captada per Ramon Baylina a Esterri d'Àneu. De moment aquesta setmana ja tindrem alts i baixos en la temperatura.
Alfred Rodríguez Picó
XOC DE MASSES D’AIRE
dijous, 30 de juliol de 2009, a les 14:02
Divendres passat hi va haver un curiós fenomen a la costa central. A Barcelona la temperatura va rondar gran part del dia els 30°. Cap a les 20.00 hores el vent va girar a ponent, el termòmetre va pujar a 34° i la humitat va baixar al 38%. Immediatament va aparèixer un núvol en forma de corró que viatjava d’est a oest i, quan va arribar a Barcelona, el vent va girar a llevant, la temperatura va baixar a 26° i la humitat va pujar al 72%. A la imatge, l’estratocúmul captat per Javier Lop quan arribava al Prat de Llobregat.
Alfred Rodríguez Picó
11 comentaris
EL FORN DEL MAGRIB
dimecres, 29 de juliol de 2009, a les 18:37
El forn nord-africà està al màxim. Masses d’aire calent s’estenen per la majoria dels països de la regió del Magrib, i a intervals arriben fins i tot a països de la costa Mediterrània, tal com passa últimament. Atenció a les màximes i mínimes d’Adrar, al sud d’Algèria (foto): 2 de juliol: 46,6° i 36,0° i 11 de juliol: 49,6° i 30,5°. Al Marroc destaquen els 48,5° d’Agadir del 20 de juliol passat, a quatre dècimes del rècord. Els pagesos d’Algèria no es queixen, diuen que la calor accelera la maduració dels dàtils.
Alfred Rodríguez Picó
LES PLUGES A L’ÀFRICA POTENCIEN ELS HURACANS TROPICALS: L'EFECTE PAPALLONA' DES DEL DESERT
dimarts, 28 de juliol de 2009, a les 10:04
El Sahel és una extensa regió que limita al nord amb el Sàhara i al sud amb les sabanes i selves de l’Àfrica central. Rep precipitacions molt escasses, menys de 150 litres anuals, concentrades entre els mesos de juny i setembre. És aquí on es formen enormes tempestes de sorra i la pols més diminuta, en quantitats ingents, és impulsada per vents de l’est, travessa l’Atlàntic i pot arribar fins a Amèrica.
L’any passat va ploure moltíssim al Sahel. Al mapa hi podem veure les anomalies de precipitació, amb pluges que arriben a superar un 80% la mitjana. Això ha provocat un creixement de la vegetació molt important aquest 2009, i ha disminuït la superfície despullada productora de pols. És a dir, els vents forts de l’est estan aixecant molta menys sorra i pols que altres anys. S’ha descobert que aquesta pols, situada a gran altitud, esmorteeix la llum del sol que arriba al mar, i això fa que en baixa un grau la temperatura. És aquí on es formen les tempestes tropicals que es podran convertir en huracans un cop arribin al Golf de Mèxic.
Com que aquest any hi ha menys pols en suspensió, es creu que la temperatura de l’oceà pot ser més elevada i, per tant, els huracans podrien ser més potents, ja que rebrien més humitat i més energia. De moment, hi ha molta tranquil·litat. La primera tempesta tropical es dirà Anna.
Alfred Rodríguez Picó
DOMADOR D’HURACANS
dilluns, 27 de juliol de 2009, a les 11:32
Bill Gates s’ha involucrat en una estratègia que pretén disminuir la potència dels huracans al Carib. La intenció és utilitzar vaixells gegantins per absorbir aigua freda de les profunditats del golf de Mèxic i portar-la a la superfície, on es barrejaria amb aigua càlida. La temperatura disminuiria i hi hauria menys energia per als huracans, però... ¿i el desequilibri atmosfèric i l’efecte compensatori de les masses d’aire? El New York Post va publicar: «Jugant a ser Déu», amb el fotomuntatge.
Alfred Rodríguez Picó
UN CEL ARTÍSTIC
dijous, 23 de juliol de 2009, a les 10:34
Des de 1971, Bryan i Cherry Alexander capten les imatges més belles que puguem imaginar-nos (ja en porten 100.000) de les regions àrtica i antàrtica. A la foto es veu la badia d’Inglefield –al nord-oest de Groenlàndia– amb un cel increïble, cobert d’estratocúmulus envermellits amb protuberàncies en la seva part inferior il·luminades per la llum que penetra des de l’horitzó. Encara que tingui l’aparença d’un cel tempestuós, aquests núvols no provoquen precipitació. Més fotos a www.arcticphoto.co.uk.
Alfred Rodríguez Picó
FORNS DEL PLANETA
dimecres, 22 de juliol de 2009, a les 13:27
Diumenge l’estació meteorològica de Furnace Creek, a la Vall de la Mort, va registrar una temperatura màxima de 53,3°, un forn. Una altra vall semblant geogràficament a la de Califòrnia és el desert de Lut a l’Iran. Registres tèrmics per satèl·lit han donat valors en la seva superfície de 71° (10° a 15° menys a l’interior d’una garita meteorològica) però no hi ha cap observatori a la zona que ho corrobori. Entenem per què els iranians l’anomenen gandom beriyan o torradora de blat.
Alfred Rodríguez Picó
A COSTA DELS ESQUELETS: EL TENEBRÓS PAISATGE DEL LITORAL NORD DE NAMÍBIA
dimarts, 21 de juliol de 2009, a les 12:23
Una de les costes més inhòspites i tenebroses del planeta, sembrada d’ossos de foques (d’això li ve el nom), és la Costa dels Esquelets, al litoral entre Namíbia i Angola. Una sèrie de factors conflueixen per fer-la excepcional. Està afectada per un corrent d’aigua freda provinent del sud que aflora de les profunditats. Els vents del sud desplacen l’aigua més càlida i l’allunyen de la costa, cosa que ajuda a mantenir un clima completament desèrtic, com a les costes del nord de Xile o del Perú.
Les baixes temperatures de l’oceà, en contrast amb la calor tòrrida de l’interior, provoquen denses boires a la costa, que redueixen la visibilitat fins a pocs metres durant 140 dies a l’any. A tot això s’hi afegeixen uns forts corrents marítims superficials paral·lels a la costa, onatge embravit la major part de l’any i esculls disseminats a les aigües pròximes, i el resultat és un cementiri amb restes de més de 100 naufragis.
Observin aquests registres de la ciutat de Walvis Bay, a la costa de Namíbia: la pluviositat anual és de 16 litres, la humitat mitjana és del 81% a causa de la boira; i les temperatures més elevades es registren curiosament a finals de la tardor, quan durant uns quants dies deixa de bufar el vent humit i fresc de l’Atlàntic i sobrevenen tempestes de sorra de l’interior del país. Realment un clima molt poc agradable.
Alfred Rodríguez Picó
BOGERIES DEL JULIOL
dilluns, 20 de juliol de 2009, a les 12:19
Poques vegades un mes de juliol té alts i baixos en la temperatura tan freqüents i marcats. Divendres es van registrar màximes en zones baixes del Pirineu de 30° i diumenge a primera hora vorejaven els zero graus. I aquesta setmana el termòmetre es tornaran a disparar fins a valors caniculars. A Barcelona dissabte vam arribar als 16,6° de mínima... tot un luxe. Per suportar millor la calor d’aquesta setmana els mostrem aquesta imatge del Pallars, a prop d’Esterri d’Àneu, després de la nevadeta de divendres a la nit.
Alfred Rodríguez Picó
No hay comentarios:
Publicar un comentario