La gota freda

Gota freda

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquest article tracta sobre Gota freda. Vegeu altres significats a «Gota».

La gota freda, més coneguda pels meteoròlegs com a DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), és una pertorbació atmosfèrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa. Afecta a superfícies molt reduïdes i segueixen trajectòries imprevisibles, causant fortes pluges i vents. El seu origen està íntimament relacionat amb la corrent polar o jet stream. Una trajectòria molt ondada d'aquest pot produir l'estrangulació d'un tàlveg (procés cutting-of) quedant així aïllada una massa d'aire fred d'origen polar enmig d'aire d'origen tropical. La gota freda, que conserva el seu gir ciclònic, es converteix en una baixa pressió en altura, el que produïx inestabilitat i afavoreix la convecció. La gota freda serà més important com més gran sigui la temperatura del substrat, terra o mar, ja que el vapor d'aigua ascendeix sobtadament arrossegat per la inestabilitat i condensant-se, formant ràpidament núvols no molt extenses però de més de 10 km en altura.
Encara que les gotes fredes són freqüents en la totalitat de les latituds mitges adquireixen especial importància en els entorns mediterranis, càlids i en els quals el mar proporciona abundant humitat, considerant-se pel seu breu període de recurrència un tret característic del règim pluviomètric d'aquest clima. Aquestes pertorbacions són freqüents en la Península Ibèrica en les estacions intermèdies, sobretot a la tardor durant els mesos de Setembre i Octubre, encara que també poden aparèixer a l'estiu en la serralada Cantàbrica però amb un caràcter més secundari respecte a les precipitacions d'origen frontal. En la vessant mediterrània espanyola, especialment al [País Valencià]], la seva intensitat pot ser devastadora produint la successió de desenes de tempestes, sense tot just descans entre elles, amb vents huracanats i precipitacions que poden superar les produïdes per les tempestes tropicals.

[modifica] Formació

La gota freda és un fenomen típic del Mediterrani (ja que el contrast tèrmic és major que en altres zones), un mar que s'escalfa molt a l'estiu, que pot arribar a estar prop de trenta graus en zones properes a la costa, però quan arriba la tardor, solen entrar borses d'aire fred en capes altes, al ser més lleuger l'aire calent que hi ha sobre el Mediterrani ascendeix ràpidament, formant una gran borrasca, si en aquest punt bufa vent de llevant (si es forma enfront de les costes espanyoles) que aporti més humitat i l'embranzida a terra és quan deslliga el seu poder, la gota freda igual que els huracans depèn del mar per a obtenir la seva energia, pel que els majors vents i les majors pluges solen ser en la costa, també igual que els huracans, la gota freda gira podent fins i tot a intuir-se un ull en el seu centre en rares ocasions. Per tant, podem dir que la gota freda és una massa d'aire que es desprèn d'un corrent molt fred i que descendeix sobre una altra d'aire calent, produint grans pertorbacions atmosfèriques (ex. pluges torrencials).

[modifica] Conseqüències

La gota freda és un fenomen meteorològic de perillositat mitjana, que pot arribar a causar diverses morts a l'any. Un dels seus principals riscos és la forta pluja, com per exemple la que va caure a Gandia (València) en 1987, ja que va superar els 500 L/m²en 24 hores, una quantitat equivalent al que plou a la zona en un any. Un altre factor de risc és el vent que pot arribar a més de 100 km/h en zona costera tot i a l'interior amaina de manera considerable. Associat aquest vent està la marejada que destruïx platges, embarcacions i passejos marítims, arribant a penetrar el mar en terra ferma i destruint els locals en primera línia, aquestes marejades no són tan poderoses com les dels huracans però encara així poden elevar el nivell de la mar 1 metre o més, empassant-se platges i passejos amb ones de més de 2 m d'altura que tot i que no són molt elevades, alberguen una gran potència com a conseqüència de la curta distància entre elles.

[modifica] Gotes Fredes importants

• València 1957 inunda la ciutat de València i motiva la creació de la nova llera del riu Túria
• Barcelona (1962), Múrcia i Granada (1973)
• Pirineus i País Valencià (1982) i (1987),
• Alzira (província de València) 1982 esfondra el pantà de Tous (pantanada de Tous) i el Xúquer inunda tota la comarca de la ribera produint grans danys, pobles sencers van quedar negats, la inundació va motivar la visita del papa Joan Pau II a Alzira ciutat que va quedar inundada gairebé en la seva totalitat. Avui dia encara es poden apreciar en la comarca les restes de la catàstrofe en pobles com Gavarda que està separat en 2 nuclis urbans, un d'ells va ser inundat fins a una altura d'un primer pis el que va motivar la creació del segon nucli en la faldilla d'una forest propera, conservant-se encara unes poques casa en el nucli vell, o Beneixida que va quedar tan arrasada que tot el poble es va traslladar uns quants km al sud, del vell poble solament queda el traçat dels carrers i l'església parroquial.
• Gandia 1987 fortes pluges que van arribar a 500 l/m² van assolar la comarca de la Safor.
• Budapest 2006 La gota freda sorprèn a milers d'espectadors d'un espectacle de focs artificials, moren 3 persones a causa que els forts vents derroquen diversos arbres, i centenars resulten ferits.
• Beniarbeig 2007 La gota freda del 12 i 13 d'octubre, va sobrepassar els 400mm de precipitació en alguns punts (Els Poblets, El Verger, Beniarbeig) i van causar la major crescuda documentada del riu Girona, destruint el pont i inundant bona part de la població. A elles es deu el rècord de precipitació màxima en 24 hores d'Espanya amb 817 mm en Oliva, València l'any 1987.

També existeix una dada (no confirmada pel INM) que diu que el dia de 2 d'octubre de 1957 van caure a Xàbia (Alacant) 871 mm